Entre el segles XIII i XIV el barri emmurallat del Mercadal es va convertir en el centre neuràlgic de la vila, i aquesta plaça en el seu nucli comercial i administratiu. Per això està considerada el cor històric i la plaça principal de Piera.
Des de la formació de la vila fins al segle XIII el mercat se celebrava a la plaça Inferior o del Raval (avui plaça del Sant Crist). A partir del segle xiv el mercat es trasllada a aquest indret, la plaça Superior, i l’espai passa a ser conegut com a plaça Major del Mercadal, denominació que denota el seu caràcter de centralitat i d’eix capital de totes les activitats urbanes.
La plaça era el camí ral d’Aragó eixamplat en el punt més alt, pla i ample de la carena que modela tota la vila. La vitalitat del mercat baixmedieval va propiciar que la plaça quedés porxada a banda i banda amb la combinació d’arcades de mig punt, ogivals i porxos clàssics. La casa de les Voltes (11) i Cal Guerin (12), a l’altre cantó, conserven tota l’estructura arcada original.
A la plaça del Mercadal s’hi aplegaven els principals edificis i institucions de la vila. Entre els segles XII i XIII s’hi va aixecar el primitiu hospital de la vila, i, a tocar mateix, vers 1250, l’església de Sant Francesc, segons la tradició, promoguda pel mateix Sant Francesc d’Assís en el seu suposat pas per Piera.
A mitjan segle XIV l’hospital es trasllada al Raval, i en el seu lloc, durant el segle XVI, s’hi instal·len els frares, que el converteixen en el convent dels Trinitaris, operatiu fins a la desamortització de 1835. A partir de 1858 les estances conventuals passen a acollir l’escola de nens. L’antiga portalada del convent es conserva avui a Cal Víctor Riu (29). Durant el segle XVII davant del convent s’hi construeix la capella de la Concepció, i entre 1745 i 1747, paret per paret amb el convent, s’hi instal·la la Casa de la Vila, que aprofita el vell campanar com a rellotge públic.
L’any 1926 l’estat ruïnós del consistori va fer que l’Ajuntament s’instal·lés a Cal Bitxo (14). El 1932 s’enderroca el vell ajuntament per construir en el seu lloc una plaça-mercat, projectada per Joan Ros i Ros el 1933. L’entrada de la plaça es construeix, a banda i banda, amb dues torres noucentistes, esgrafiades per Ferran Serra i Sala, i amb una font que integra un peix dins d’una petxina i que dóna origen a la famosa plaça del Peix.