Història

Segons els historiadors, probablement, el nom de la població deriva del llatí "apiarium", que significa abellar. En els segles medievals i moderns combinà els recursos agropecuaris amb la transformació: molins fariners, ferreria, adoberia, tèxtil.

La característica principal dels orígens de la població és haver estat, des que és extreta de la frontera amb Al-Àndalus al segle X, un important centre rector d'un sector de la vall de l'Anoia.

S'integrava en els dominis de la casa vescomtal de Barcelona, per passar al 1063 a la comtal-reial, de la qual formà part, amb oscil·lacions, a la baixa edat mitjana. Va ser l'any 1431 quan es va integrar als dominis del monestir barceloní de Pedralbes.

Feliu de la Peña a la seva obra Anals de Catalunya localitza Piera a l'època del poeta Ptolomeu, a l'entorn de l'any 140, mentre que la primera notícia documental és la que es troba a la carta de població del lloc de Freixa el 21 de setembre de l'any 955, en què s'esmenta per primer cop el castell de Fontanet (de Piera).